Amortitzar hipoteca o invertir?

Què pot fer: guardar els diners al ‘matalàs’, invertir-los o aprofitar per avançar pagaments del préstec? Els assessors de patrimoni ho tenen clar.

El vell aforisme que els diners que no es posen a treballar són diners perduts es compleix aquí. Encara que la volatilitat del mercat i l’estabilitat dels tipus d’interès en mínims històrics poden convidar alguns estalviadors a posposar les decisions amb els seus diners, les taxes d’inflació que s’acumulen en els últims mesos desaconsellen fermament aquesta opció. “No hem de caure en la paràlisi per por d’equivocar-nos”, afirmen des deSelf Bank.

Les dades de contractació de productes d’inversió parlen precisament que els espanyols són cada vegada més conscients de la necessitat de posar els diners a treballar. En els últims cinc anys, la ràtio de fons sobre dipòsits bancaris s’ha duplicat. Tanmateix, els segons continuen sent el destí favorit de l’estalvi, malgrat que aporten rendibilitats molt pròximes al 0% que estan lluny de, com a mínim, compensar l’encariment de la cistella de la compra.

Malgrat tot això, quan es té una hipoteca per pagar, posar a treballar els diners no ha de passar necessàriament per contractar productes d’inversió. L’amortització anticipada, ja sigui a través del termini o de la quota, pot ser de molta ajuda. En aquesta línia, el director d’anàlisi d’ Arquia Banca, José María Luna, apunta que “en un entorn de desacceleració econòmica cal vigilar que el ritme de frenada no sigui tan fort com per fer perillar els llocs de treball de moltes persones”.

Si algú està preocupat per la continuïtat de la seva feina, “per sentit comú, el millor és treure’s hipoteca”, afirma Luna. Sobretot quan “no hi haurà gaires actius capaços d’aconseguir una rendibilitat real positiva i que no tinguin riscos de pèrdua”. Passa, per exemple, amb molts fons de renda fixa en què manen les pèrdues, alhora que diversos terminis de deute sobirà espanyol i d’altres països europeus costen diners en lloc de produir-ne per als seus tenidors.

Des d’ un ‘family office’ madrileny insisteixen en la mateixa idea: “Si tens 5.000 o 10.000 euros i una hipoteca, no hi ha millor consell que destinar-los a pagar-la”. Un dels seus socis fundadors repeteix que “no tant perquè els tipus pugin a Europa, que es preveu que ho facin molt lentament, sinó per la falta d’alternatives d’inversió”. L’elevat risc dels actius que estan donant rendibilitat i les pèrdues netes o de poder adquisitiu -en el millor dels casos- que presenten els actius refugi haurien de limitar l’univers inversor de qui té pendent el pagament del seu habitatge.

La directora de planificació financera d’ Abante, Paula Satrústegui, explica que la decisió d’avançar en l’amortització d’hipoteca o invertir s’ha d’analitzar des de dues perspectives. Tant l’angle fiscal com l’angle financer són importants a l’hora d’escollir què fer.

En el primer cas, cal considerar si l’hipotecat gaudeix d’algun tipus de benefici fiscal per fer front als seus pagaments recurrents que es podria perdre en avançar-ne l’amortització o cancel·lació. Des del punt de vista financer, explica, “interessarà mantenir la hipoteca sempre que el producte o la cartera en què s’inverteixi aporti més rendibilitat que el que costa la hipoteca”.

Aquesta és la mateixa idea en què aprofundeixen des d’ atl Capital. Els encarregats de planificació financera a la firma de gestió de patrimonis comandada per Jaime Espinosa expliquen que invertir seria l’opció “mentre es pugui obtenir a llarg termini una rendibilitat per als seus actius financers que iguali o superi el cost dels seus deutes”.

La responsable de planificació a Abante assenyala que només interessa invertir en lloc d’amortitzar hipoteca quan s’“obté recompensa” sobre el cost del préstec. En un moment en què l’euríbor comença a despuntar, però continua en territori negatiu, i les hipoteques a tipus fix han guanyat protagonisme, l’obtenció d’aquest premi podria semblar fàcil. Tanmateix, és precisament la permanència dels tipus al 0% la que ha reduït les possibilitats de batre el cost de no amortitzar als fons de rendibilitat objectiu que, forçosament, “haurien de tenir una cartera amb un mínim d’inversió en borsa del 50%”, explica Satrústegui. Aquesta opció implica un risc elevat per a perfils conservadors i poc tolerants a la volatilitat regnant.

Dins d’aquest capítol, el director d’anàlisi d’Arquia Banca assenyala que únicament hi hauria possibilitats en fons de borsa invertits en “negocis estables, que generin fluxos de caixa positius, no gaire endeutats, barats i amb bons dividends”.

En qualsevol cas, una agulla en un paller no exempta de riscos de punxada pels vaivens del mercat que a més ha de bregar amb un context en què la inflació es manté en positiu, encara que a la baixa, però sense riscos de deflació a l’horitzó. Tot això sense perdre mai de vista el llindar de pèrdues que es pot permetre cada estalviador en el seu patrimoni.

“Les mateixes xifres no tenen el mateix impacte en totes les carteres ni en totes les llars”, assenyala un agent de banca privada. En aquest argument aprofundeix Ricardo Murillo, director financer i de mercats a Grupo Banco Caminos, en explicar que “si bé la variable rendibilitat és relativament objectiva en aquesta equació, el perfil de risc és més determinant”. I encara més, subratlla que “el concepte del risc és personal, intransferible i canviant al llarg del temps”.

El seu consell amb aquests arguments és establir la rendibilitat objectiu mínima que compensaria el cost de la hipoteca al seu mateix termini. Ara com ara, Murillo coincideix que “superar el tipus d’interès de les hipoteques requereix invertir almenys un 50% en renda variable”. Un llindar que per a molts estalviadors pot suposar un “risc excessiu” que l’hauria de portar a “descartar aquesta opció”. En qualsevol cas, un major volum d’estalvis extra podria portar aquells de perfil més arriscat a “reduir el seu deute en un import menor i confiar més capital a una inversió alternativa” amb què batre els seus costos hipotecaris, explica l’expert.

Tal com ha reconegut el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi Draghi, amb l’evolució recent del preu de la cistella de la compra a Europa, l’horitzó de les pujades dels tipus d’interès queda una mica més lluny. Per això, la preocupació dels experts del sector no està en un encariment de les hipoteques que faci més atractiu amortitzar ara amb uns costos més baixos. Es tracta del convenciment que encara queda temps d’escassetat en opcions d’inversió que aconsegueixin millorar les finances personals més que la simple reducció dels deutes pendents.

Intervenció de José María Luna (Director d’Anàlisi d’Arquia Banca). 04 de desembre de 2018 - Amortitzar hipoteca o invertir? Què fer amb els estalvis extra abans que acabi l’any. Invertia. Per José M. Del Puerto.